Coneguda també com a can Ros i can Dalmases pels cognoms dels seus propietaris. El nom amb què es coneix actualment, cal Conde, té l'origen en el comte de Vilardaga que adquirí la masia l'any 1924.
L’edifici compta amb elements arquitectònics renaixentistes, barrocs, historicistes i modernistes, fruit de diverses reformes dutes a terme al llarg del temps. Sembla ser, però, que la data més antiga de construcció correspondria a l’edat mitjana. Les ampliacions i reconstruccions que ha experimentat la masia han estat destinades a ressaltar la seva categoria, dotant l’edifici d’un aire senyorívol. La gran bassa situada a l’entrada té dues fonts i una reproducció en ceràmica de Sant Pau on és inscrita la data de 1763. A l’exterior, destaquen les llindes i els brancals de les obertures, així com les finestres rectangulars del segle XVII. A l’interior, els enteixinats dels sostres i, sobretot, la peça clau d’aquesta masia: un rentamans de grans dimensions de ceràmica policroma que es troba a la sala del menjador. El celler és també digne d'esmentar per les tres grans voltes de pedra de què disposa.