Història
Els antics habitants de Cabrera de Mar pertanyien al poble-estat iber dels laietans, el qual controlava el territori delimitat pel massís del Garraf al sud, el delta de la Tordera pel nord i la serralada Litoral per l'interior. El poblat de Burriac feia la funció de capital d’aquest territori i, tot i que es va començar a ocupar al segle VI aC, fou vers el segle IV aC quan va assolir aquest paper polític, i també quan va construir les seves muralles i el seu entramat de carrers. Aquest poblat va ocupar una superfície entre 7 i 10 hectàrees i és un dels nuclis urbans ibèrics de major extensió del país.
Fins la fi del segle III aC, el poblat de Burriac va conservar la seva hegemonia política i el seu poder econòmic basat en el control dels centres productors de blat de la plana del Vallès, aquesta riquesa es veu reflectida pels aixovars que hi ha a les tombes de nobles i guerrers, trobades a can Rodon de l'Hort, a can Ros i al turó dels Dos Pins. En aquest darrer lloc, durant la primera meitat del segle III aC, es construeix una imponent torre de guaita i defensa del punt estratègic.
Després de la Segona Guerra Púnica (218-206 aC) entre Cartago i Roma, aquesta última potència intenta establir una tutela política i econòmica dels territoris de les nacions ibèriques. Però això va provocar l’any 197 aC una rebel·lió dels territoris ibers en la qual van participar també els laietans, i que va haver de ser sufocada pel cònsol Cató dos anys després. Un cop acabat el conflicte, la estructura política i econòmica de la Laietània canvia radicalment, ja que els poblats ibers dependents de Burriac que hi havia al Vallès s’abandonen, així com també es deixen d’utilitzar les velles necròpolis de la vall de Cabrera de Mar. També es desmunta la torre de defensa que hi havia al Turó dels Dos Pins.
A partir d’aquest moment, l’estat romà promou la construcció d’un nou assentament urbà al centre de la vall de Cabrera, perquè funcionés com a seu política, administrativa i econòmica dels antics territoris de l’estat iber laietà. Aquest nucli va encunyar moneda amb la llegenda ibèrica ILTURO i tenia una extensió com a mínim de 3 hectàrees. Avui dia, el coneixem bastant bé pel que podem veure en algunes parcel·les, com és el cas de ca l’Arnau-can Mateu, can Benet, can Rodon de l’Hort i algunes més. Les excavacions han permès documentar part de la seva xarxa viària i també construccions importants, tant de caràcter públic com privat, entre les quals destaquem uns banys públics, considerats fins el moment els més antics de la península ibèrica.
L’existència d’aquesta mena de ciutat i també un període de manca de conflictes armats en el territori, va propiciar un desenvolupament de l'economia agrària, que es manifesta amb la instal·lació de petits nuclis situats molts d’ells entre el poblat ibèric i el nou assentament de la plana, com és el cas dels trobats a can Bartomeu i can Modolell. A més, el desenvolupament d’aquesta economia i la integració dins un món més global a nivell mediterrani, va propiciar l’inici del conreu de la vinya per a obtenir excedents de vi que poguessin ser exportats.
Aquest nou motor econòmic va ser especialment important en tota la regió fins la fi del segle I dC, però ja no va coincidir amb el nucli urbà, ja que Ilturo fou abandonat intencionadament vers els anys 80-70 aC, segurament coincidint amb la fundació de la nova ciutat d’Iluro (l’actual Mataró) i la conseqüent estructuració política del país en municipis. En el solar de l’antiga Ilturo, però, durant els dos segles següents, es van instal·lar indústries relacionades amb la producció i comercialització del vi, com és el cas del forn de fabricació d’àmfores de ca l’Arnau.
Després del període en què la producció d’àmfores i la conseqüent exportació de vi fou el motor econòmic de la Laietània, el territori fou ocupat per nombroses vil·les, que tenien un funcionament similar al de les masies d’època moderna, dependents administrativament de la ciutat d’Iluro (Mataró) , però el record de la importància de la vall de Cabrera de Mar queda palès en la instal·lació prop de l’antic poblat ibèric, a la parcel·la de can Modolell, d’un temple dedicat al déu Mitra, que va funcionar fins l’adveniment del cristianisme durant l’època del baix Imperi Romà.
