Patrimoni arqueològic

El patrimoni arqueològic a la vall de Cabrera de Mar és molt extens i remarcable, sobretot pel que fa als períodes ibèric i romà. A la muntanya que presideix el castell de Burriac, es troba el poblat ibèric més extens de la Laietània, el qual tot i ser conegut des de 1915 i haver estat objecte de un bon grapat d’intervencions al llarg dels anys, resta en la seva major part completament desconegut, i solament uns pocs punts (torre de ponent, porta meridional) permeten visualitzar avui dia la seva entitat.

Aquest poblat va conviure en la seva darrera etapa amb un assentament itàlic de nova fundació,  situat a la plana, sota el nucli de població actual. La importància històrica d’Ilturo és innegable per comprendre el procés de romanització de la Laietània en el període anterior a la estructuració del territori en municipis, de fet es considera que l’abandó del lloc respon a la implantació de les noves ciutats de Baetulo i Iluro.

Els diversos closos arqueològics on s’ha detectat part de la superfície construïda d’Ilturo, responen als noms de Ca l’Arnau-Can Mateu, Can Benet i Can Rodon de l’Hort, així com alguns altres de menor entitat situats en les immediacions. Tot plegat, fa que se li suposi a aquest assentament una extensió de més de tres hectàrees.

Un cop abandonats aquests nuclis de població abans de la meitat del segle I aC, la vall no va quedar deshabitada, sinó que si varen implantar instal·lacions agropecuàries, sobretot dedicades a la viticultura. Però el que més destaca del període alt-imperial és el jaciment de Can Modolell, interpretat con un centre cultual d’àmbit regional, que va sobreviure com a tal fins l’adveniment del cristianisme.