Can Rodon de l’Hort
Amb el nom de Can Rodon de l’Hort es coneix la troballa d’una necròpolis ibèrica l’any 1881, que fou parcialment excavada primer en els anys següents i un altre cop els anys seixanta del segle XX. La seva ubicació, just a la cantonada NE de l’actual aparcament del restaurant que hi ha a la masia medieval de Can Rodon de l’Hort feia suposar que la necròpolis s’estenia vers el nord, dins la parcel·la contigua, i per això el 2006, es va portar a terme una excavació en aquest lloc, que va donar resultats sorprenents.
Actualment el sector arqueològic de Can Rodon de l’Hort inclou les restes d’ambdues parcel·les, tot i que només a l’interior de la parcel·la superior s’han deixant les restes constructives al descobert. Aquestes consisteixen en varies ocupacions humanes successives, essent la més antiga un conjunt de sitges que varen estar en ús dins el segles V-IV aC , situades a l’extrem oriental del solar. Desprès, tenim la coneguda necròpolis ibèrica del segle III aC situada al cantó SE del conjunt i de la qual, sorprenentment, encara no s’han trobat tombes en la parcel·la superior.
Les restes més importants però, responen a una trama urbana d’època romana republicana estructurada en carrers que es tallen en angle recte. D’aquest jaciment coneixem la planta parcial d’una gran domus, en excel·lent estat de conservació i de les seves construccions properes. Totes aquestes es situen a l’illa de cases situada al cantó occidental del carrer, la qual s’endinsa també sota la parcel·la situada a ponent i sobretot sota l‘esmentada zona d’aparcament, lloc on s’ha documentat clarament la continuïtat de la façana de l’illa de cases i del carrer vers el sud. També es coneix bastant bé el grup de construccions que hi ha a la banda oriental del carrer, les quals s’han interpretat com a magatzems i tallers entre els que destaca un de dedicat a la metal·lúrgia del ferro i un altre a la del plom. Les excavacions practicades durant els anys 2010 i 2013 han aprofundit en el coneixement d’aquestes restes, tot fixant una cronologia d’ocupació entre la segona meitat del segle II aC i la meitat del segle I aC.
A la part nord d’aquesta parcel·la trobem també una ocupació posterior que s’endinsa sota les propietats superiors i que respon a un centre terrissaire (figlina) que va funcionar durant el segle I, i que va produir principalment àmfores vinateres i vasets per beure. Aquestes construccions es troben separades de les d’època republicana per acumulacions de sauló de dos metres de gruix.
L’aportació més important de la troballa d’aquest sector és el fet que les construccions de l’assentament d’època romana republicana que anomenem Ilturo s’estenen també pel cantó de llevant de la riera, la qual cosa ens permet reinterpretar altres troballes del passat (Can Masriera, Mas Català, L’hostal, Ca l’Espanyo) com a pertanyents al mateix jaciment i, per tant, definir la seva extensió actual coma a superior a les tres hectàrees.
