Un restaurant gairebé museu
Testimonis de la categoria del mas ho són les portes de les cambres a l’interior, de pedra granítica, de finals del segle VII, la mateixa época de les arcades del celler, d’obra vista. Malgrat que els actuals propietaris ja no hi van veure fer vi, es conserven, al fons del celler, els cups i l’accés per on entraven les portadores. Una preciosa premsa de fusta, amb la data inscrita de 1802, es completa amb tota una renglera de bótes damunt el seu setial. També criden l’atenció un rentamans de granit, amb rajoles i cantonera vidriada a la pica, i la col.lecció d’estris d’época que, penjats a la paret del celler, el visitant pot admirar.
INFORMACIÓ ADDICIONAL